La força de l’enfoc d’aquestes propostes
didàctiques, a més dels aspectes científics, recau en el valor que donem al
paper de l’alumnat. Volem estar al seu costat per acompanyar-los en la
construcció i evolució de les seves idees, en el seu camí cap a l’autonomia i
l’esperit crític, cap el desenvolupament integral com a persones i aquest no és
un paper senzill, ni baladí pel professorat. Hem hagut de pensar en una gestió
de l’aula que afavoreixi el treball cooperatiu i la regulació / avaluació en
interacció dels aprenentatges i cal aprendre a fer de mediador entre les idees
dels nens i les nenes, la situació d’aprenentatge, el material, l’espai i les
idees de la ciència.
Neus Santmartí i Teresa Pigrau
Un altre dels aspectes que ens agrada
destacar és la importància del procés en la construcció dels aprenentatges
científics. Aquesta idea està més consensuada i assumida des d’altres àrees i
no tant des del coneixement del medi. Sabem quines són les diferents etapes per
les que passa l’alumnat respecte a l’evolució de la lectura i l’escriptura i
ens resulta fàcil identificar i treballar a partir d’elles. En canvi, no sabem
tant de les interpretacions que donen els nens i nenes en relació als sistemes
físics, de les seves explicacions, representacions, imatges mentals,
sentiments... i de com treballar a partir de tots ells. Per que els nens i
nenes, a més d’aportar a l’aula les seves pròpies idees, també les organitzin,
és a dir les modelitzin. Els diferents models que es van generant a l’intentar
explicar les observacions són representacions provisionals que expliquen només
alguns aspectes de la realitat. Al realitzar noves observacions i plantejar-se
noves preguntes, poden anar reconeixent com els nous fenòmens poden explicar-se
amb models similars, encara que sigui a costa d’introduir petites variacions en
el model inicial.
Ajudar a canviar les formes de pensar
requereix fomentar el ressorgiment de bones preguntes a l’aula, preguntes que
porten a la investigació, que faciliten el diàleg entre infants i els fenòmens
i que promouen l’observació i l’experimentació.
En
aquest context, no podem deixar de parlar de l’avaluació, peça clau per
aprendre. Una avaluació entesa com a part del procés d’aprenentatge, amb la que
l’alumnat s’auto i coavalua, constaten les seves dificultats o errors i aprenen
a regular-se, des de l’inici del tema, per anar avançant, de manera conscient,
en la progressió del seu aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada