A l'aula




La força de l’enfoc d’aquestes propostes didàctiques, a més dels aspectes científics, recau en el valor que donem al paper de l’alumnat. Volem estar al seu costat per acompanyar-los en la construcció i evolució de les seves idees, en el seu camí cap a l’autonomia i l’esperit crític, cap el desenvolupament integral com a persones i aquest no és un paper senzill, ni baladí pel professorat. Hem hagut de pensar en una gestió de l’aula que afavoreixi el treball cooperatiu i la regulació / avaluació en interacció dels aprenentatges i cal aprendre a fer de mediador entre les idees dels nens i les nenes, la situació d’aprenentatge, el material, l’espai i les idees de la ciència.


Neus Santmartí i Teresa Pigrau


Un altre dels aspectes que ens agrada destacar és la importància del procés en la construcció dels aprenentatges científics. Aquesta idea està més consensuada i assumida des d’altres àrees i no tant des del coneixement del medi. Sabem quines són les diferents etapes per les que passa l’alumnat respecte a l’evolució de la lectura i l’escriptura i ens resulta fàcil identificar i treballar a partir d’elles. En canvi, no sabem tant de les interpretacions que donen els nens i nenes en relació als sistemes físics, de les seves explicacions, representacions, imatges mentals, sentiments... i de com treballar a partir de tots ells. Per que els nens i nenes, a més d’aportar a l’aula les seves pròpies idees, també les organitzin, és a dir les modelitzin. Els diferents models que es van generant a l’intentar explicar les observacions són representacions provisionals que expliquen només alguns aspectes de la realitat. Al realitzar noves observacions i plantejar-se noves preguntes, poden anar reconeixent com els nous fenòmens poden explicar-se amb models similars, encara que sigui a costa d’introduir petites variacions en el model inicial.

Ajudar a canviar les formes de pensar requereix fomentar el ressorgiment de bones preguntes a l’aula, preguntes que porten a la investigació, que faciliten el diàleg entre infants i els fenòmens i que promouen l’observació i l’experimentació.

En aquest context, no podem deixar de parlar de l’avaluació, peça clau per aprendre. Una avaluació entesa com a part del procés d’aprenentatge, amb la que l’alumnat s’auto i coavalua, constaten les seves dificultats o errors i aprenen a regular-se, des de l’inici del tema, per anar avançant, de manera conscient, en la progressió del seu aprenentatge. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada